Actualitat del sector immobiliari

Per vendre o comprar un habitatge a Catalunya amb seguretat cal reunir documents d'onze àmbits: el procés de venda, la titularitat i les càrregues, qui pot signar, la identificació de la finca, l'urbanisme, l'estat tècnic, les particularitats de les masies, els impostos, els drets de tercers, l'habitatge protegit i la hipoteca. Aquesta guia els ordena per blocs i enllaça cada explicació.

Si estàs pensant a llogar el teu habitatge, hi ha vuit punts que has d’entendre abans de signar el contracte: honoraris, IBI, desistiment, tanteo i retracte, actualització de la renda, pròrrogues i indemnitzacions.

Des del 3 d'octubre de 2026, qui ven o lloga a Catalunya un immoble construït abans del 2002 ha de lliurar un certificat de presència o absència d'amiant visible. Ho exigeix la Llei 8/2026, d'erradicació de l'amiant. L'emet un arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic després d'una inspecció visual, i n'hi ha prou de tenir-lo abans de signar el contracte. Detectar amiant no impedeix vendre ni llogar: el certificat és informatiu.

Per comprar un habitatge a Espanya, una persona estrangera ha d'identificar-se (passaport o document d'identitat), obtenir el NIE, acreditar com pagarà el preu i complir les seves obligacions fiscals. Segons el cas, també pot necessitar un poder notarial, documents sobre el seu règim matrimonial o un compte bancari a Espanya. Els requisits canvien segons la residència fiscal, la nacionalitat i si es compra personalment o mitjançant una societat.

La normativa de prevenció del blanqueig de capitals obliga agents immobiliaris, notaris i bancs a identificar qui ven i qui compra, conèixer el propòsit de l'operació i, en certs casos, l'origen dels fons. No és desconfiança ni burocràcia: és una obligació legal que protegeix tothom qui participa en la compravenda. A més, els pagaments en efectiu tenen límits legals.

La nota d'encàrrec és el contracte entre el propietari i l'agència immobiliària per vendre un habitatge. Fixa el preu de sortida, la durada, els honoraris, si hi ha exclusiva i les obligacions de cada part. A Catalunya, els agents immobiliaris han d'estar inscrits al Registre d'Agents Immobiliaris i formalitzar l'encàrrec. Se signa abans de publicar o ensenyar l'immoble.

El notari autoritza l'escriptura pública de compravenda: comprova la identitat i la capacitat de les parts, revisa les càrregues, la documentació i els mitjans de pagament, informa comprador i venedor i dona fe del que acorden. Actua amb imparcialitat, sense representar cap de les parts. L'escriptura pública és la que permet inscriure la compra al Registre i constituir la hipoteca.

L'escriptura de propietat és el document públic, signat davant notari, que recull com vas adquirir l'habitatge: per compravenda, herència, donació o un altre títol. És la base documental de qualsevol venda, perquè diu qui va comprar, què es va comprar i en quines condicions. Tot i això, no substitueix una nota simple actualitzada del Registre de la Propietat, que mostra la situació d'avui.

El certificat de saldo hipotecari és el document que emet el banc per indicar quants diners queden pendents d'una hipoteca i quant cal pagar per cancel·lar-la en una data concreta. És imprescindible quan es ven un habitatge amb hipoteca, perquè permet organitzar el pagament el dia de la signatura. Però pagar el deute no esborra la hipoteca del Registre: aquesta cancel·lació és un tràmit a part.

La certificació registral és un document signat pel registrador que dona fe oficial del que consta al Registre de la Propietat sobre una finca: qui n'és el propietari, quines càrregues té o el seu historial de titulars. A diferència de la nota simple, que només és informativa, la certificació té valor probatori davant jutjats i administracions. Costa més i triga més, per això només es demana quan realment cal.

El Registre de la Propietat és una institució pública que inscriu qui és el propietari de cada finca i quines càrregues té, com hipoteques, embargaments o servituds, i ho fa públic per a qualsevol persona amb interès. Inscriure una compra dona la màxima protecció al propietari davant de tercers, i una hipoteca només existeix com a tal si s'inscriu. No s'ha de confondre amb el Cadastre, que té finalitats administratives i fiscals.

Un poder notarial és un document signat davant notari que autoritza una altra persona a actuar en nom teu, per exemple per vendre o comprar una casa. És molt útil quan un propietari viu lluny, a l'estranger o no pot anar a la signatura. Però no n'hi ha prou de tenir un poder: ha de ser vigent i contenir les facultats concretes que exigeix l'operació.

El règim econòmic matrimonial determina quins béns són de cada cònjuge i quins són comuns, i per tant qui ha de signar la venda d'una casa. A Catalunya, si no s'ha pactat res, regeix la separació de béns: cada cònjuge és propietari del que té a nom seu. Però si la casa és l'habitatge familiar, l'altre cònjuge hi ha de donar el consentiment encara que no en sigui propietari.

Quan un dels propietaris d'una casa és menor d'edat o una persona amb mesures de suport, la llei pot exigir una autorització judicial abans de vendre-la. És una garantia per protegir-ne els interessos. En alguns casos, el Codi civil de Catalunya permet alternatives, com el consentiment de parents pròxims. Detectar-ho aviat és clau, perquè el tràmit pot allargar l'operació diversos mesos.

Perquè una societat pugui vendre un immoble ha d'acreditar qui la representa i que aquesta persona té facultats per vendre. Calen l'escriptura de constitució, el CIF, el nomenament vigent de l'administrador o els poders, la identificació del titular real i, si l'immoble és un actiu essencial, l'acord de la junta general. La fiscalitat, a més, és diferent de la d'una persona física.

Els plànols d'un habitatge són la representació gràfica de la seva distribució i de les seves superfícies. No hi ha un registre únic on demanar-los: poden estar en mans del propietari, de l'arquitecte que va fer el projecte, de l'arxiu municipal o del Cadastre. Convé localitzar-los abans d'anunciar la casa i, si no existeixen o no coincideixen amb la realitat, encarregar un aixecament actualitzat. Un plànol comercial ajuda a vendre, però no acredita per si sol superfícies oficials ni legalitat urbanística.

El Cadastre i el Registre de la Propietat són dues institucions diferents. El Cadastre descriu els immobles sobretot a efectes administratius i fiscals (per exemple, per a l'IBI); el Registre publica qui és el propietari i quins drets i càrregues té la finca. És freqüent que les seves dades no coincideixin en superfície, partions o construccions. Abans de vendre convé comparar-les, entendre l'origen de cada diferència i decidir si cal corregir-la.

L'Informe de Validació Gràfica (IVG) és un document que emet el Cadastre quan comprova una «representació gràfica alternativa» d'una finca: un arxiu digital en format GML que prepara un tècnic quan la realitat no coincideix amb el plànol cadastral. Si l'IVG és positiu, vol dir que la nova delimitació és tècnicament correcta i encaixa amb la cartografia sense envair parcel·les veïnes. És clau en segregacions, agrupacions, rectificació de partions o diferències de superfície.

La georeferenciació és l'amidament tècnic d'una finca que situa les seves partions i construccions amb coordenades oficials (sistema ETRS89). La fa un tècnic competent mitjançant un aixecament topogràfic i genera l'arxiu GML que després valida el Cadastre i, si escau, es presenta a la notaria i al Registre. És especialment útil en masies, finques rústiques i parcel·les grans, i convé encarregar-la abans de publicar la venda per anunciar dades fiables.

La certificació cadastral descriptiva i gràfica és el document oficial del Cadastre que recull les dades d'un immoble: referència cadastral, localització, superfície de la parcel·la i construïda, ús, any de construcció i el plànol de la parcel·la amb les seves confrontants. S'obté a la seu electrònica del Cadastre o en un punt d'informació cadastral. Té caràcter administratiu i fiscal: és molt útil per preparar la venda, però no acredita qui n'és el propietari.

El certificat de concordança és un document de l'ajuntament que acredita que l'adreça que figura a l'escriptura o al Registre (un nom antic de carrer, un número anterior o el nom d'un paratge) correspon a la mateixa finca que l'adreça actual. Es necessita sobretot en finques antigues o rústiques, quan escriptura, Cadastre, IBI i realitat no coincideixen. No corregeix superfícies ni partions: només acredita la correspondència entre denominacions.

La situació urbanística d'un habitatge és el seu «expedient» davant les normes del territori: què diu el planejament sobre el sòl on és, quins usos permet, si té proteccions o afectacions i si el que s'hi ha construït té llicència. La informació principal la dona l'ajuntament, de vegades juntament amb la Generalitat o altres organismes. En operacions complexes, com masies, terrenys o cases ampliades, no n'hi ha prou amb una consulta verbal: convé un certificat o informe urbanístic per escrit.

La normativa urbanística aplicable a una finca és el conjunt de normes que determinen què s'hi pot fer: el pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) o les normes subsidiàries, els plans especials i directors, i les afectacions sectorials (costes, carreteres, lleres, espais naturals, patrimoni). A Catalunya es pot consultar al Registre de planejament urbanístic (RPUC) i al Mapa urbanístic de Catalunya. Per a una operació rellevant, el més recomanable és demanar a l'ajuntament un certificat de règim urbanístic per escrit.

El certificat d'antiguitat acredita la data en què es va acabar una construcció o una ampliació. El certificat de legalitat informa de la seva situació urbanística: amb llicència, legalitzada, prescrita o fora d'ordenació. Serveixen per declarar o actualitzar l'obra a l'escriptura i al Registre quan el que s'ha construït no hi consta. L'antiguitat la certifica un tècnic competent; la legalitat, l'ajuntament. Inscriure una obra antiga no la converteix en legal.

La llicència de primera ocupació és el títol municipal que acredita que una obra nova o una ampliació s'ha executat d'acord amb la llicència d'obres concedida i es pot utilitzar. A Catalunya, la normativa urbanística vigent la tramita com una comunicació prèvia de primera utilització i ocupació davant l'ajuntament, tot i que en èpoques anteriors era una llicència. És important en habitatges recents, amb ampliacions o obres importants, i quan el comprador necessita hipoteca.

El certificat final d'obra és el document que signen els tècnics de la direcció facultativa en acabar una construcció, i acredita que s'ha executat d'acord amb el projecte. El Llibre de l'edifici recull el projecte, els agents que hi van intervenir, les garanties i les instruccions d'ús i manteniment. Són especialment importants en obra nova o recent, perquè permeten saber qui va respondre de l'obra i reclamar, dins dels terminis legals, si apareixen defectes constructius.

La declaració d'obra nova és l'escriptura que incorpora al Registre de la Propietat el que s'ha construït sobre un terreny, ja sigui una casa o una ampliació. La divisió horitzontal és l'escriptura que, quan en una mateixa finca hi ha diversos habitatges o locals, els separa en finques independents, cadascuna amb la seva quota. Hi intervenen la notaria, el Registre, l'ajuntament i un tècnic. Sense divisió horitzontal no es pot vendre un habitatge de manera independent.

La inspecció tècnica de l'edifici (ITE) és una revisió que fa un tècnic per comprovar l'estat de conservació d'un edifici d'habitatges. A Catalunya és obligatòria per als edificis plurifamiliars abans de complir 45 anys i per a algunes cases unifamiliars. Amb l'informe favorable s'obté el certificat d'aptitud, i qui ven un habitatge en un edifici obligat ha de lliurar al comprador una còpia de l'informe i del certificat.

Els certificats d'instal·lacions són els documents que acrediten que la instal·lació elèctrica, la de gas, un dipòsit de gasoil o altres instal·lacions de l'habitatge compleixen la normativa i han passat les revisions. Els emeten instal·ladors i empreses autoritzades. En vendre, convé tenir-los localitzats, perquè la companyia subministradora pot exigir un certificat nou quan el comprador dona d'alta la llum o el gas.

La fitxa del catàleg de masies és el document urbanístic que identifica una masia o casa rural en sòl no urbanitzable, explica per què està protegida i fixa quins usos i obres s'hi admeten. L'elabora l'ajuntament dins d'un pla especial i l'aprova la Generalitat. Abans de vendre o comprar una masia, aquesta fitxa diu si s'hi podrà viure, rehabilitar-la, ampliar-la o destinar-la al turisme rural.

Un pou, una mina o qualsevol aprofitament d'aigua en una finca ha d'estar comunicat, autoritzat o concedit per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i inscrit al Registre d'Aigües. Els pous petits per a ús dins de la mateixa finca, fins a 7.000 metres cúbics l'any, no necessiten concessió, però sí que s'han de tramitar davant l'ACA. En vendre, el dret d'aigua inscrit ha de passar a nom del comprador.

Una fossa sèptica o una depuradora és el sistema que tracta les aigües residuals d'un habitatge que no està connectat al clavegueram. Per abocar l'aigua tractada cal una autorització d'abocament de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), i la instal·lació sol necessitar també llicència municipal. En vendre una masia o una casa aïllada, convé conèixer-ne l'estat real i la documentació abans de negociar el preu.

Les parcel·les de vinya han d'estar inscrites al Registre Vitivinícola de Catalunya, amb una autorització de plantació vàlida, i poden estar vinculades a una denominació d'origen com la DO Penedès o la DO Cava. Aquesta inscripció acredita què es pot produir i vendre amb aquell raïm. En vendre una finca amb vinya, convé revisar-la juntament amb els possibles contractes amb cellers o pagesos.

Un arrendament rústic és el contracte pel qual un pagès conrea les terres d'una altra persona a canvi d'una renda; en la parceria, el pagament és una part de la collita. A Catalunya es regulen per la Llei 1/2008 de contractes de conreu. La venda de la finca no extingeix el contracte: el comprador ocupa el lloc de l'antic propietari i l'arrendatari pot tenir, segons el cas, un dret d'adquisició preferent.

Una servitud és un dret que una finca té sobre una altra, com el dret de pas per un camí, el de conduir aigua o el que hi passi una línia elèctrica. Poden beneficiar o gravar la finca que es ven. Abans de vendre una finca rústica o aïllada cal comprovar per on s'hi accedeix, si el camí és públic o privat i quines servituds hi ha, estiguin o no inscrites al Registre.

Una finca situada dins o al costat d'un espai natural protegit, com el PEIN, la Xarxa Natura 2000 o un parc natural, té limitacions d'usos, obres i activitats. Les obres poden necessitar informes addicionals i, en finques grans dins d'espais de protecció especial, la Generalitat pot tenir drets de tanteig i retracte. Per això cal comprovar-ho abans de publicar la finca i abans de comprar-la.

El rebut de l'IBI és el justificant de l'Impost sobre Béns Immobles, l'impost municipal anual que grava la propietat d'un habitatge o d'una finca. En vendre, serveix per comprovar que l'impost està pagat, confirmar la referència cadastral i donar al notari les dades de l'últim rebut. L'IBI es merita l'1 de gener i el paga qui n'és propietari aquell dia, tot i que venedor i comprador poden pactar repartir-lo segons els mesos de cadascú.

El certificat de la comunitat és el document que acredita si un habitatge està al corrent de pagament amb la comunitat de propietaris o quant hi deu. L'expedeix qui exerceix la secretaria de la comunitat, normalment l'administrador de finques, amb el vistiplau de la presidència. Es demana a prop de la signatura de l'escriptura, perquè els deutes amb la comunitat poden afectar l'habitatge encara que canviï de propietari.

Quan el venedor d'un immoble a Espanya no és resident fiscal a Espanya, el comprador està obligat a retenir el 3 % del preu i a ingressar-lo a l'Agència Tributària amb el model 211, en el termini d'un mes des de la compravenda. Aquesta quantitat és un pagament a compte de l'impost del venedor. Si el comprador no l'ingressa, l'immoble queda afecte al pagament, i el venedor pot recuperar el que s'hagi retingut de més en la seva declaració de no resident.

Per aplicar les exempcions de l'IRPF en vendre casa teva —per reinvertir en un altre habitatge habitual o per tenir més de 65 anys— has de demostrar que l'habitatge venut era la teva residència habitual. El certificat d'empadronament històric de l'ajuntament és una prova important, però no l'única: Hisenda pot demanar rebuts de subministraments, correspondència o altres proves que hi vivies de debò. Com a regla general, s'exigeix haver-hi residit almenys tres anys seguits.

El tanteig és el dret d'una persona o d'una administració a comprar un immoble amb preferència, al mateix preu i en les mateixes condicions pactades amb el comprador. El retracte és aquest mateix dret exercit després de la venda, quan no es va notificar com calia: el titular es pot quedar la finca ocupant el lloc del comprador. A Catalunya els poden tenir, entre d'altres, la Generalitat en determinats habitatges i zones, les administracions en espais protegits i els llogaters.

Es pot vendre un habitatge llogat, però el llogater no ha de marxar pel canvi de propietari: en general, el comprador se subroga en el contracte i l'ha de respectar com a mínim fins al final del termini legal mínim. Per vendre cal reunir el contracte vigent, el justificant del dipòsit de la fiança (a Catalunya, a l'INCASÒL) i els rebuts, i comprovar si el llogater té dret d'adquisició preferent.

La llicència HUT és l'habilitació que permet destinar un habitatge al lloguer turístic a Catalunya; s'identifica amb un número d'inscripció al Registre de Turisme de Catalunya. En vendre, el nou propietari que vulgui continuar l'activitat ha de comunicar el canvi de titular. Des del decret llei 3/2023, en molts municipis —Sitges entre ells— les habilitacions existents tenen una vigència limitada, així que cal comprovar la situació concreta de cada habitatge.

Un habitatge amb protecció oficial (HPO) és el que està sotmès a un règim públic que limita el preu de venda o de lloguer, obliga a destinar-lo a domicili habitual i permanent i condiciona qui el pot comprar. Per saber si un habitatge ho és, cal revisar l'escriptura, la nota simple i la resolució de qualificació i, si hi ha dubtes, consultar l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Convé fer-ho abans de fixar un preu o anunciar-lo.

La resolució de qualificació definitiva és el document administratiu que declara que un habitatge és de protecció oficial. Hi consten el número d'expedient, el règim de protecció, la durada i el preu màxim inicial. L'emet l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i sol estar incorporada a l'escriptura de compra; si no hi apareix, es pot demanar informació de l'expedient.

Els habitatges amb protecció oficial tenen un preu màxim legal de venda. En segones i posteriors transmissions es calcula per metre quadrat útil de l'habitatge i dels annexos vinculats (garatge, traster), segons els mòduls i criteris que publica l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. No es pot cobrar per sobre d'aquest límit ni pactar quantitats a part, i els imports de l'habitatge i de cada annex han de constar per separat.

Quan el propietari d'un habitatge amb protecció oficial decideix vendre'l, en molts casos ho ha de comunicar a la Generalitat, a través de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, indicant el preu, la forma de pagament i el comprador. Així l'Administració pot exercir el seu dret de compra preferent (tanteig) en les mateixes condicions. Si no es notifica, o es ven en condicions diferents, pot exercir el retracte després de la venda.

Per comprar un habitatge amb protecció oficial a Catalunya, el comprador i la seva unitat de convivència han d'estar inscrits al Registre de sol·licitants d'habitatge amb protecció oficial. La inscripció acredita que es compleixen els requisits d'ingressos i de necessitat d'habitatge. Es tramita davant l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, a l'oficina local d'habitatge o per internet, i convé fer-la abans de començar a buscar.

El visat és el control que fa l'Agència de l'Habitatge de Catalunya sobre el contracte de compravenda (o d'arres) d'un habitatge amb protecció oficial. Comprova que es respecta el preu màxim, que el comprador compleix els requisits i que el contracte inclou les clàusules obligatòries. Es demana després de pactar l'operació i abans de l'escriptura, i el seu termini s'ha de preveure en el calendari de la venda.

Per vendre o comprar un habitatge amb protecció oficial a Catalunya hi ha cinc claus: comprovar si la protecció continua vigent, respectar el preu màxim legal, que el comprador estigui inscrit al Registre de sol·licitants, notificar la venda a la Generalitat quan tingui dret de compra preferent i visar el contracte a l'Agència de l'Habitatge. Cada habitatge té el seu propi règim, així que cal revisar-ne la qualificació abans de fer cap pas.

La taxació hipotecària és l'informe que determina el valor d'un habitatge a l'efecte d'un préstec. La fa una societat de taxació homologada i inscrita al Banc d'Espanya. El banc sol finançar un percentatge del valor més baix entre el preu de compra i el de taxació, així que si la taxació surt baixa, el comprador necessitarà més estalvis. Pots aportar la teva pròpia taxació vigent d'una taxadora homologada, i el banc l'ha d'acceptar.

Per estudiar una hipoteca, el banc demana al comprador la seva identificació, nòmines o declaracions de la renda, l'informe de vida laboral, extractes bancaris recents, informació sobre préstecs vigents i, de l'immoble, el contracte d'arres i la nota simple. L'ideal és reunir-ho abans de signar les arres i obtenir una preaprovació. Els autònoms, els no residents i els qui cobren a l'estranger necessiten més documentació i més temps.

La FEIN (Fitxa Europea d'Informació Normalitzada) és el document amb les condicions personalitzades de la teva hipoteca —import, tipus d'interès, quotes i comissions— i té valor d'oferta vinculant. La FiAE (Fitxa d'Advertiments Estandarditzats) t'avisa de les clàusules més rellevants, com el tipus variable o el repartiment de despeses. El banc te les ha de lliurar, juntament amb l'esborrany del contracte, almenys 10 dies naturals abans de la signatura.

L'acta notarial prèvia de transparència és un document en què el notari comprova que el comprador ha rebut dins de termini tota la documentació de la hipoteca (FEIN, FiAE i esborrany del contracte), li resol els dubtes i deixa constància que n'entén les condicions. És gratuïta per al client, la fa el notari que tria el comprador i s'ha de signar com a mínim el dia abans de l'escriptura. Sense aquesta acta, la hipoteca no es pot signar.

En comprar un habitatge de segona mà a Catalunya es paga l'Impost de Transmissions Patrimonials (ITP), amb tipus progressius del 10 % al 13 % segons el valor. En un habitatge nou es paga IVA (10 %) i l'Impost d'Actes Jurídics Documentats. Hi ha tipus reduïts per a joves, famílies nombroses o monoparentals i persones amb discapacitat, amb requisits d'ingressos. A això s'hi sumen notaria, registre i gestoria.

En vendre una casa a Espanya, el venedor paga, principalment, l'IRPF pel guany obtingut (o l'Impost sobre la Renda de No Residents si viu fora d'Espanya) i la plusvàlua municipal. A més, l'IBI de l'any de la venda se sol repartir amb el comprador. Hi ha exempcions importants, com la venda de l'habitatge habitual per part de majors de 65 anys o la reinversió en un altre habitatge habitual.

La plusvàlua municipal (Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana) és un impost que cobra l'ajuntament quan es ven o s'hereta un immoble en sòl urbà. En una compravenda la paga el venedor. Hi ha dos mètodes de càlcul i es pot triar el més favorable; si no hi ha hagut guany real, no es paga. Es presenta dins dels 30 dies hàbils següents a la signatura de l'escriptura.

Per vendre una masia no hi ha un únic certificat. Cal una revisió documental adaptada a cada finca: situació urbanística i classificació del sòl, inclusió al catàleg de masies i cases rurals, usos permesos, cèdula d'habitabilitat, certificat energètic, aigua i pous, sanejament, construccions existents i, si n'hi ha, activitat agrícola o turística. Com més aviat es prepari, més segura i ràpida serà la venda.

La cèdula d'habitabilitat és el document que acredita que un habitatge compleix les condicions mínimes per ser habitat: superfície, ventilació, llum, instal·lacions i nombre màxim de persones. A Catalunya la gestiona l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i, en els habitatges usats (cèdula de segona ocupació), té una vigència general de 15 anys. Es necessita per vendre i per contractar els subministraments.

El certificat d'eficiència energètica qualifica, amb una lletra de l'A a la G, quanta energia consumeix un habitatge i quantes emissions genera. L'elabora un tècnic competent i, a Catalunya, es registra a l'ICAEN, que emet l'etiqueta energètica. És obligatori per anunciar i vendre la majoria d'habitatges, i té una validesa general de 10 anys.

Per vendre una casa heretada, els hereus han de poder demostrar que l'habitatge és seu. Això vol dir reunir el certificat de defunció, el d'últimes voluntats, el testament o la declaració d'hereus, signar l'escriptura d'acceptació i adjudicació de l'herència, pagar els impostos corresponents i inscriure l'habitatge a nom seu al Registre de la Propietat.

La nota simple és un document informatiu del Registre de la Propietat que resumeix qui és el propietari d'un habitatge, com es descriu la finca i quines càrregues té (hipoteques, embargaments, usdefruits o altres limitacions) en el moment de la consulta. Es demana en línia o al Registre, costa pocs euros i és el primer document que convé revisar abans de vendre o comprar.

El contracte d'arres és l'acord que signen comprador i venedor abans d'anar al notari. El comprador lliura una quantitat de diners per reservar l'habitatge i totes dues parts es comprometen a signar la compravenda en un termini. A Catalunya, si no es diu el contrari, les arres són «confirmatòries»; només són «penitencials» —les que permeten fer-se enrere perdent o retornant el doble— si es pacten de manera expressa.

La referència cadastral és un codi oficial de 20 caràcters (lletres i números) que identifica de manera única cada immoble al Cadastre. Apareix al rebut de l'IBI i a l'escriptura, i es pot consultar gratuïtament a la Seu Electrònica del Cadastre. És imprescindible per vendre, perquè permet comprovar que l'habitatge que es ven és exactament el que es descriu.